Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de lequivocació, laparença i el malentès. Viola es disfressa dhome vés a saber per què, passa a dir-se Cesari i entra al servei del Duc dOrsino, de qui senamora perdudament; però el Duc dOrsino (que no es fixa en Cesari perquè és un home) està enamorat perdudament dOlívia, però Olívia ha perdut pare i germà tant recentment que no vol saber-ne res, de lamor. Fins que es troba amb Cesari, i es deixa emportar per la passió dun amor a primera vista. Però Cesari, en realitat, està enamorat dOrsino. A casa dOlívia hi viu lOncle Tobies, que enganya el seu amic Andreu fent-li creure que podrà aconseguir lamor dOlívia. El majordom dOlívia, Malvolí, que té un excés damor propi, també és enganyat a la vegada per Maria, la serventa, lOncle Tobies, i lidiota Andreu: fan creure a Malvolí que la senyora Olívia lestima. Per si lembolic era poc, Sebastià, el bessó dOlívia, també arriba a Il·líria: un mariner del vaixell, Antoni, lha salvat del naufragi i li ha donat tots els seus diners. Evidentment ho ha fet perquè lestima. Però Sebastià és una còpia exacta de Cesari, i resulta que Olívia els confon, i es casa amb Sebastià, creient que era Cesari, que en realitat no és més que una dona disfressada dhome
Sempre he imaginat que Il·líria és una illa, un correlat del que podria perfectament ser el nostre món, i que ens serveix per observar detalladament els comportaments caòtics i sense lògica, la majoria de les vegades dels seus habitants. O el que és el mateix: poder veurens a nosaltres mateixos caient en un dels defectes més pronunciats encara avui dia entre els homes i les dones: que ens costa dacceptar allò què som i el lloc que ens toca ocupar. Que preferim fingir el que no som.