VladimÃr Holan (Praga, 1905-1980) és un dels poetes txecs més importants, al costat de Seifert, malgrat la seva manera à cida i contundent de veure la vida, després dÂ’haver patit guerres, lÂ’ocupació nazi, dÂ’haver-se vist prohibit, rehabilitat i finalment premiat.
Molts lectors podran descobrir la sensibilitat i la vivesa de la seva poesia, una poesia agosarada i punyent, sempre oberta a dir més, dient el just, i concretada en els poliedres de lÂ’existència: la constà ncia del dolor, fÃsica i metafÃsica donant-se la mà , la mort com a sÃmptoma de barbà rie i alhora com a temps dÂ’espera per a la saviesa, i el paper de la mare-famÃlia i de la infantesa com a consol.
Una poesia de lectura dura, però apassionant. Un repte per al lector. Una veu que arriba a l’abisme dels cors.