Vicent Andrés Estellés va ser el gran renovador de la poesia valenciana del segle XX. Poeta infatigable, va escriure una vastÃssima obra de més de 50 tÃtols i va recórrer els grans temes de la literatura, des de la mort fins a lÂ’amor, passant per la fam, el sexe i la guerra. A la lÃrica de la dècada dels anys cinquanta, va aportar una proposta poètica original. El seu llenguatge era directe i senzill, narratiu i èpic. A més, va incorporar, de manera testimonial però també crÃtica, la realitat personal i col·lectiva de postguerra.
Als setanta va arribar lÂ’eclosió, grà cies a la mà hà bil de lÂ’escriptor Joan Fuster, bon amic seu, i lÂ’enginy de lÂ’editor Eliseu Climent. Van sortir Lletres de canvi (1970), Primera audició, La clau que obri tots els panys i Llibre de meravelles (1971) –aquest darrer, un best-seller poètic–, seguits de LÂ’ofici de demà (1971), LÂ’Hotel ParÃs (1973) i El gran foc dels garbons (1975), per citar-ne només alguns. Bona part dÂ’aquests volums havien estat escrits als anys cinquanta i seixanta.