---

Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català (Caterina Albert), publicada en fulletons inclosos en la revista Joventut entre el març del 1904 i labril del 1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. Lany 1909 va aparèixer com a novel·la sencera.Víctor Català (lEscala, 1869-1966) pseudònim de Caterina Albert i Paradís va ser filla duna família de propietaris rurals. Autodidacta i dotada de gran sensibilitat fou una gran lectora. Els coneixements ditalià i francès així com els viatges li van permetre ampliar les seves lectures. Va fer temptatives com a escriptora des de molt jove, però no es donà a conèixer fins el 1898, quan va ser premiada als Jocs Florals dOlot pel monòleg La infanticida. Com a poeta publicà dues obres, com a autora de teatre va escriure peces tràgiques però on realment excel·lí va ser en el terreny de la narrativa. Lany 1902 va publicar el primer recull, Drames rurals, cosa que provocà certa polèmica sobre un tipus de literatura massa crua, que sagreujà quan es descobrí que sota el pseudònim samagava una dona. La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes. El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que sha anomenat naturalismerural o ruralisme.El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix pels voltants del 1890 amb els objectius de modernitzar i europeïtzar la cultura i literatura catalanes vers la Renaixença amb les seves temàtiques pàtria, fe i amor, normativitzar la llengua catalana i el regeneracionisme i vitalisme originaris de Nietzsche i Goethe. Els modernistes criquiten la societat i la cultura catalanes, que consideren anacròniques, és a dir, antiquades i localistes. El Modernisme mor amb la mort del modernista Joan Maragall al 1911. Altrament, podem incloure lautora en el realisme i el naturalisme una escola literària que recull aspectes del pensament científic positivista i evolucionista del segle XIX, representat per Comte, Littré, Darwin... per tal de fer de la novel·la i del teatre de tradició realista un veritable estudi de lhome, en el sentit individual i col·lectiu. La prosa modernista destaca pel tractament de la natura que mostra els estats anímics dels personatges, una gran crítica a la burgesia i el determinisme és a dir lindividu contra el col·lectiu. A més, per primer vegada en la literatura catalana la protagonista és una dona.Una de les temàtiques principals de lobra és el tractament del paisatge on lautora eleva el tractament daquest a lalçada dels personatges principals. Com a conseqüència trobem que el paisatge és un lligam de lestat anímic dels personatges. Seguidament, també hi és present la gran temàtica modernista, visible també als poemes de Maragall, lindividu enfrontat contra el col·lectiu que loprimeix i finalment el viatge iniciàtic que sap trobar el seu lloc. La obra Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor és molt similar. Laura com Mila, tindran un viatge iniciàtic. Laura noia jove innocent viu a Barcelona a un lloc marginal i decideix casar-se amb un home burgès ben plantat per refer la seva vida i espera construir futur amb ell. No és amor a 1a vista, es veu atreta qualitats i pensar que podrá estimar-loLobra se centra en el trasbals interior de la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura duna ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant lamor, el sentiment maternal i lemoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud. Solitud consta de diferents línies narratives. Duna banda, hi ha la narració principal (la història de la Mila), però dins daquesta en pengen daltres (les històries del Pastor com per exemple lanomenada «Sol de Murons»). Els capítols consten de gran autonomia. Tots van ser redactats i publicats de manera independent i, per tant, tots tenen una estructura pròpia que inclou un final inquietant o incert, amb lobjectiu de mantenir linterès del lector per la història. La introducció correspón als tres primers capítols (presenten personatges, la situació inicial i linici del conflicte). El nus abraçaria des del capítol IV fins al XV, ja que en tots aquests capítols la Mila va canviant pels fets i pel que li ensenya Gaietà. El desenllaç el trobem en els tres darrers capítols. La novel·la presenta una estructura in medias res, perquè des del començament ja apareixen uns personatges que es muden com a conseqüència duns fets que han tingut lloc abans que siniciés el relat. Lautora reconegué que es va inspirar en un lloc real, lanomenada muntanya de Santa Caterina a Torroella de Montgrí. Aquesta muntanya té també una ermita, la de Santa Caterina, patrona de les noies que busquen marit (element relacionat amb la trama de Solitud), i que celebrava un aplec a final de novembre en el qual assistien persones dels pobles del voltant (un altre element directament relacionat amb la trama de la novel·la). També lautor fa referència al mite de terra alta i terra baixa semblant a Guimerà però molt menys romàntic, ja que la Mila només podrà trobar la reflexió a la muntanya i no a la plana.En relació amb el temps, lacció de Solitud té lloc entre la primavera i la tardor dun mateix any (temps narratiu), atès que la novel·la explica només una part de la vida del personatge principal. El temps històric (lèpoca en què se situa lacció) no sexplicita en cap momentperquè lobra vol parlar dels conflictes psicològics dun individu que poden tenir lloc en qualsevol moment històric tot i que se centra en ledat moderna. Seguidament, el narrador és extern i sexpressa en tercera persona, malgrat que bona part de la narració reprodueix de manera prioritària el punt de vista del personatge principal. Ferrater parla duna «càmera subjectiva», que està ubicada en els ulls de la Mila.Els personatges principals es poden agrupar fàcilment en dos blocs; els que són presentats a partir de característiques positives (la Mila i el Pastor) i els que reuneixen característiques negatives (en Matias i lÀnima). La Mila és la protagonista, i és lúnic per-sonatge que té prou complexitat psicològica com perquè es pugui qualificar de perso-natge rodó. A més, també és un personatge variable, ja que és precisament la seva evolució allò que marca la progressió argumental. Ens fa pensar en la Doloretes protagonista de «Daltabaix»,de Drames rurals. El Pastor és el personatge que representa lartista, fa referència a la seva feina però alhora té un sentit religiós, el de guia de les ànimes. En Matias és un personatge clarament pla, atès que la caracterització que sen fa queda monopolitzada per un tret, la ganduleria i la inactivitat. LÀnima és un personatge totalment oposat al Pastor. e fet, els trets mitjançant els quals el personatge és presentat fan pensar més en un animal que en un home. Com a personatges secundaris, hi ha en Baldiret i lArnau. Els habitants de la masia de Sant Ponç, participants i músics a les festes son irrellevants.En relació al model de llengua, segons Núria Nardi hi ha tres registres lingüístics diferents: el del narrador (dialectal i alhora culte), el dels personatges (dialectal i alhora vulgar) i el del Pastor. És clarament una obra culte fent ús de lèxic complex, formal i culte tot i que fa servir diferents formes de parlar i dialectes per caracteritzar els personatges.