Ben lluny de l'Arcàdia d'Àngel Guimerà, com bé diu l'autora al conte del pastor, trobem aquest recull de contes rurals de Caterina Albert.

Tots els contes son d'una cruesa inaudita, fan plorar i emprenyen fins al més manso. Però valen la pena, Caterina Albert tenia una prosa rica, plena de localismes de l'Empordà.

Quin gaudi aquest llibre!6 s Joan RoureAuthor 3 books127

4,5?
Meravellosa com sempre la Víctor, amb un ús excels del llenguatge com és característic en ella, i en aquest cas, a més, especialment colpidora. Drames rurals és un recull de relats que ens expliquen històries en les quals trobarem tot el que el títol del llibre ens indica. M'ha encantat la cruesa emprada per la Víctor en l'obscuritat d'uns relats que ens posen de manifest el fet que la literatura catalana de fa més d'un segle era, com a mínim, molt més valenta i arriscada del que ho és avui en dia.
Cal dir també que hi ha un parell de relats que no encaixen en el concepte rural de la resta, la qual cosa grinyola una mica en el conjunt, per bé que un d'ells és magnífic.lit-catalana-s-xx3 s Marta B24 1 follower

El títol no enganya, si voleu drames, tindreu drames dels que esgarrifen, fan venir ganes de plorar i fan tancar el llibre uns minuts per recompondre's. El lèxic ric i poètic fa endinsar-nos en la Catalunya rural de finals del segle XIX, en els seus paisatges, les seves gents i les seves activitats. Víctor Català/Caterina Albert té una gran habilitat descriptiva, i alguns episodis estan narrats amb tant de detall que resulten fins i tot una mica "gore".3 s pau rofes40 1 follower

se m’ha fet molt llarg. alguns contes eren realment bons, però molts es feien repetitius. altres contes eren pobres de trama, i tenint en compte que la prosa és difícil de seguir, la lectura es fa molt pesada. crec que si es traguessin alguns relats, seria un llibre molt bo. 2’5 ??2 s Cesc Argol13

Bestial!
El vaig llegir al batxillerat i faig aquesta ressenya només amb el record d'aquelles pàgines però la sensació fosca i de bruta del camp que em va deixar encara la tinc propera.
Històries "gore" que em feien treure un somriure (no sé si era la intenció de l'autora) mentre els meus companys s'horroritzaven.2 s Nuria19

Mai m'he portat massa bé amb la literatura catalana (ho he de reconèixer). La varietat temàtica i l'estil dels autors no m'ha atret en excès ni he trobat un nivell literari d'interès desprès de les meves lectures.
Drames rurals ha estat una excepció que m'ha sorprès. La línea temàtica (potser a vegades massa fosca) dels relats crec que es excel·lent, així com l'estil amb que l'autora perfila les narracions i les tonalitats cromàtiques que suggereixen les descripcions. Com a únic inconvenient, resaltaria el vocabulari, que es un català arcaic amb termes del món rural que limiten la comprensió i el ritme de lectura. 2 s Maies Llorca44 3



Una escriptora amb pseudònim infravalorada, com els seus personatges, per haver viscut en un temps que no mereixia.

Rellegir aquests terribles relats sobre la part més fosca del món rural no fa més que augmentar la meua admiració cap aquesta autora del modernisme català. Amb un gran domini del lèxic, la veu del narrador, terriblement omniscient com en el relat de “La vella”, ens fa situar-nos en la pell dels personatges.

Es fa difícil dormir després de relats com “Idil·li xorc” o “Parricidi”. Ens fa creure que no qualsevol temps passat fou millor, ni de bon tros. Ens fa creure que som molt més afortunats viure el moment actual i no en aquells pobles o masies de finals del segle XIX. Tot tipus de personatges s’hi veuen afectats pels capricis del destí: grans i petits, joves traïdors i traïts, d’altres, malalts.

L’excel·lent descripció amb tot tipus de detall dels fets ens fa recompondre les escenes fil per randa. Quan a l’autora li plau, alenteix l’acció de tal manera que ens fa patir una llarga agonia quan ja ens suposem la tragèdia en la resolució del conflicte. Tragèdia que suposava la data en què vaig comprar aquesta edició a Badalona l’abril de 2015: la darrera visita a un ésser estimat que es moria.
1 Tuli Márquez278 10

meravellosa prosa i quines bones històries.1 Cristina28 Read

Lectura cole1 Ruben Giró331 6

El títol no enganya: TOT DRAMES (bé, sí que enganya una mica, que un dels drames no és rural, sinó urbà).
La riquesa lèxica de l'autora és un espectacle absolut. M'ha agradat molt com reflecteix la fonètica dels castellanismes en els personatges de parla catalana (com per exemple, ai, caracu = ay, carajo).1 Sara140 107

L'any 1902 es publica per primera vegada "Drames rurals", un recull de relats crus i violents que mostren la cara fosca de la vida rural, especialment per a la dona. És considerat un dels exponents del modernisme català. L'autora trenca amb la idealització del món rural que es tenia al segle XIX: ja no és un lloc plàcid i pur. Es presenta de manera primària, violenta, “on els éssers humans són alhora víctimes i botxins”. El paisatge sovint és l’única bellesa que hi ha en els relats; el teló de fons d’una història fosca amb personatges cruels i protagonistes que pateixen. El títol acabarà adquirint un significat general que s’ha aplicat a tota la narrativa breu de l’autora.

A més, pren protagonisme el tema de la violència de gènere. La majoria de protagonistes són víctimes de la violència exercida per l’home indirectament o directa. En gran part dels casos pateixen violència de manera explícita, com en els relats “Parricidi”, “Daltabaix” o “Nochebuena”, i a altres contes no li cal explicar-ho, com en el cas del relat “Agonia” i molt especialment “Ombres”. Aquesta és la segona vegada que llegeixo el llibre. Quan el vaig llegir amb disset anys els relats que més em van marcar són tots aquells on hi ha violència explícita. Aquesta vegada, sens dubte, em quedo amb “Ombres”
Autor del comentario:
=================================