La involució experimentada per TV3 d’un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l’abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d’una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d’un espai que garanteixi la seva presència en un à mbit dominat abassegadorament per l’espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada.
Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques dÂ’arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llà grimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antÃtesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a lÂ’espanyola, que penetra subtilment a través de programes dÂ’aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de lÂ’emissora sÂ’ha transmutat en un prepotent sentiment dÂ’espanyolitat.
Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions dÂ’aparença merament informativa i que abasta tots els telenotÃcies i també diversos programes (de la introducció de VÃctor Alexandre).