La segona persona, com tota lÂ’obra poètica de Valentà Puig, és una combinació virtuosa de nostà lgia i de vitalisme, de lirisme i de sarcasme, dÂ’enyor pel que sÂ’ha perdut i dÂ’esperança pel que encara queda. En el nou llibre fa un pas cap a la claredat i la precisió, amb uns versos cada vegada més abocats al món i a la vida. La passió per la paraula i la inquietud per treure lÂ’entrellat de lÂ’experiència han sostingut la producció poètica de Valentà Puig. La segona persona pretén posar fi a la tergiversació moral i parlar sense complexos de la veritat i la transcendència. La resta, dirÃem, és literatura.