La poesia de Tomas Tranströmer neix dÂ’una tensió constant entre la llum i la fosca, dÂ’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en lÂ’home. A través dÂ’una poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre surt a la superfÃcie un llamp inesperat que ho vivifica. La psicologia, la metafÃsica i la tradició literà ria són els altres eixos sobre els quals descansa la seva obra, una de les més importants de la lÃrica contemporà nia.