Sinopsis

Thomas Bernhard, durant una estada en un sanatori, va aprofundir la seva amistat amb Paul Wittgenstein, home original, pintoresc i patètic, un veritable personatge de novel·la. Quant al seu oncle Ludwig, el mític filòsof en que la seva vida o llegenda s’inspirava Correcció, només apareix aquí com a buit, com una absència molt marcada. S’ha dit que mentre Ludwig va portar la seva filosofia al paper i no la seva bogeria, Paul era un boig perquè va reprimir la seva filosofia i no la va publicar, exhibint només la seva bogeria. Un llibre amb fort accent «autobiogràfic» en què l’autor ens confia un cop més, i cada vegada millor, coses trivials i profundes, i divertides fins saltar-se les llàgrimes, sobre la vida, l’art, els premis literaris, els cafès vienesos , la vida al camp, les carreres d’automòbils, la malaltia i la mort, en un d’aquests soliloquis al·lucinats, repetitius i despietats dels que posseeix el secret. En aquesta furiosa revelació que s’infligeix ??i ens infligeix??, aquest terrible narrador, decididament incòmode, ens parla també per primera vegada de l’amistat. Ho fa admirablement i, per utilitzar una de les seves expressions, sense el menor mirament, i això fa molt de mal.