«Ningú hauria dÂ’escriure després dels setanta-cinc anys», havia dit un amic. Als setanta-set anys, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difÃcil decisió de vendre lÂ’estudi dÂ’Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç dÂ’escriure i, alhora, incapaç de deixar de fer-ho, viatja a la seva Grècia natal amb lÂ’esperança de redescobrir la fluïdesa perduda de llenguatge. En aquest bellÃssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb lÂ’envelliment. Però també sÂ’ocupa de les tendències preocupants a lÂ’Europa contemporà nia, des de la intolerà ncia religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de lÂ’habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre lÂ’escriptura i el lloc de cadascú de nosaltres en un món canviant.