«Vet aquà la història d’un home enganyat pel vent, oblidat pel temps i menyspreat per la mort». Aixà comença Tahar ben Jelloun la seva novel·la: un home s’ha fet vell i jeu al llit baldat per la bronquitis i pels anys: observa al seu voltant i espera que el vagin a veure, però la majoria dels amics ja són morts. I espera en va. Els records d’una vida plena i singular vénen i van, ens revelen el carà cter vigorós i ple d’orgull de l’ancià , la seva manera d’entendre les relacions humanes. Passat i present s’entrellacen en una narració extraordinà riament ben escrita, que és alhora un retrat de la vellesa, la descripció d’un món à rab ja gairebé periclitat i una reflexió sobre el sentit de la vida i el pas del temps.