Comença bé però es va desinflant a mesura que avança. El final és una mica fluix...1 Kitty-Wu570 287

A un poble petit de la vall, se n'ha anat la llum.

I ja està. Això és el què passa a L'instint. Això, i la meravellosa manera d'explicar les coses i les persones que té Sergi Pàmies. El seu humor (negre, cínic, absurd), la seva tendresa (que no he decidit encara si se li escapa pels escrits o és estratègicament col·locada i mesurada, però que a mi em descol·loca) i el seu domini de la tècnica i el llenguatge.1 Miguel Poveda449 12

La carrera literaria de Sergi Pàmies está centrada principalmente en sus libros de relatos cortos. Con un estilo cercano, sin excesiva floritura, Pàmies le cuenta al lector historias cotidianas, de todo tipo y desde cualquier enfoque, usando todos los recursos que tiene la ficción. Pues bien, a la hora de afrontar una novela (al menos ésta), el escritor catalán (aunque nacido en Francia) tira de ese mismo repertorio para construir la historia de lo que sucede en un pequeño pueblo cuando la caída de una torre de alta tensión los deja sin luz. A base de capítulos brevísimos, en los que cada personaje es protagonista, enlazando las pequeñas historias unas con otras, Pàmies dibuja una crónica de lo que sucede de tal manera que el lector se imbuye del sentir del relato queriendo saber más. Cuando uno acaba un libro con la sensación de querría que le contaran más, claramente lo que ha leído merece mucho la pena. Nil BacarditAuthor 1 book9

L'instint és una història curta, on tot el gruix i la complexitat recau en els personatges que la componen, i com aquests personatges es comporten en una situació de "desesperació" quan el poble on viuen es queda sense llum.

No m'ha entusiasmat, podem trobar matisos de complexitat en els personatges, i podem fer una anàlisi profunda de l'antropologia de l'ésser humà amb el que en Pàmies ens presenta, però no tenir un objectiu clar, ni cap gir de guió i només llegir situacions diferents de diferents personatges, no és el que m'apassiona trobar-me en una novel·la. No ni de bon tros és un mal llibre, té un vocabulari molt ric i una manera de presentar-te els fets i els personatges intel·ligent. Vicent332 19

Pel que fa a la forma, en Pàmies escriu bé, encara que amb una gramàtica bastant laxa. Se li nota l'ofici.

Pel que fa al contengut, L'instint és una col·lecció d'historietes que s'entrellacen, descrites amb una quantitat de detall que s'arriba a fer carregosa, però amb molt poc interès. Es nota que l'autor hauria volgut escriure la magdalena de Proust, però el problema és que la magdalena de Proust ja estava escrita. Quan acabau L'instint estau exactament igual que abans de començar-lo. Tots hem llegit llibres pitjors, trist consol. I, de rellegir-lo, ni somiar-ho! Àlex Bourdiol32 2

M’ha agradat, tot i la senzillesa. Al voltant d’un poble que es queda sense llum, Pàmies explica les històries dels habitants, sense descobrir la sopa d’all però amb bon sentit de l’humor i una llengua que llisca (massa?). Ricken McSuper30

UNA PEÇA D'ORFEBRERIA

Pàmies demostra una vegada més com fer relat interessant i adictiu connectant petites peçes/contes que rescaten referències del camí. Una veritable obra mestra. Txe Polon509 43

Amb un estimable estil, una novel·la amb bons moments, amb uns personatges humans que configuren un món com si es tractés d'un mosaic de microrelats. Tot i el bo de la premissa i l'agilitat de l'estil, la capacitat d'emoció queda minvada per la certa manca de força narrativa d'una mirada que transita, sense rumb (i no és una crítica), per uns minicapítols que van succeint-se i que s'interrompen quan l'autor diu prou (malgrat que potser el lector en voldria més).1-catalana 2-costumista 3-segle-xx-2 Musayespiritu27 1 follower

Autor del comentario:
=================================