Buenos Aires, 1940. Un grup dÂ’exiliats jueus es troben en un cafè. Els amoïna el que passa a Europa. A partir de les notÃcies dels diaris és difÃcil treureÂ’n lÂ’entrellat i les cartes que els arriben de la famÃlia a Varsòvia cada vegada són més inquietants.
Una novel·la autobiogrà fica en què Santiago Amigorena reconstrueix la història de lÂ’exili del seu avi jueu i recrea la impotència i el sentiment de culpabilitat que el van tenallar en saber com la shoah havia colpejat la seva famÃlia. Una novel·la, doncs, sobre el confinament progressiu dÂ’un home en lÂ’horror, sobre com es conformen els silencis en una famÃlia i sobre la condició de lÂ’exiliat, abocat a viure en un gueto interior.