Dos rodamons, Didà i Gogó, es reconeixen al peu dÂ’un salze esperant lÂ’arribada dÂ’un personatge desconegut, Godot. Sobre aquest argument tan simple, Samuel Beckett planteja des dels parà metres de lÂ’anomenat teatre de lÂ’absurd els interrogants que turmenten lÂ’home mentre dura el seu pas pel gran circ del món. Des de la seva estrena a ParÃs el 1953, Tot esperant Godot sÂ’ha convertit en un punt de referència clau del teatre i de la cultura contemporanis. Joan Oliver en va fer aquesta versió modèlica, que conserva la violència espiritual de lÂ’obra, i tot el pes de lÂ’angoixa dÂ’una espera sense origen ni final.