Miratge a Citerea, nom que evoca lÂ’illa de lÂ’amor dÂ’Afrodita, és un espai mental on Carlota, la protagonista, experimenta uns estranys efectes eròtics: «I bé, us sorprendreu. Aquesta frÃvola Carlota té, amb tot, el delit i la pretensió dÂ’haver desenrotllat una tesi —o un tema? Miratge a Citerea: unes dones joves dedicades a percaçar en elles, a través dÂ’elles —enlluernades, arrossegades per un miratge inevitable— lÂ’home, parencer, complement i vÃctima». Les dones cerquen lÂ’objecte del seu desig però tan sols es troben amb un miratge inaferrable generat per elles mateixes. LÂ’home, al capdavall un ser convencional nascut per a marit treballador, es juga la seva identitat en les imatges reflectides en el mirall de lÂ’amor dÂ’unes dones seduïdes pel perillós joc de la literatura.