Per petar-se de riure. L'hem llegit néta, mare i àvia!2 s Jordi6 8

És un llibre distret. La història per si sola és entretinguda però no és res de l'altre món. El que marca la diferència és el el narrador en primera persona: un trombonista jubilat enfadat amb el món i sense haver-se adaptat als nous temps que utilitza un llenguatge ple de castellanismes i expressions d'abans especialment ric, sobretot a l'hora de queixar-se de tot. Una riquesa lèxica que Ramón Solsona ja havia demostrat amb maestria a RAC1 amb "El mot del dia".literatura-catalana1 Iolins30 4

Malgrat que està molt ben escrit i el llenguatge del narrador en primera persona és ric i autèntic (m’ha recordat als meus pares i àvia en moltes expressions), no m’ha enganxat gens. L’argument de base m’havia semblat interessant però al final potser l’única intriga que tenia i motivació per acabar-lo era saber qui seria la mare i en canvi després de donar-hi moltes voltes al llarg del llibre, la resolució al final és precipitada i sense gaire interès. Moisès21

A punt de deixar-la estar per no saber treure-hi aigua clara de les seves primeres pàgines. Després, però, m'he arribat a acostumar a rebre la petita dosi quasi diària del discurs directe, irreverent i poc cuinat d'en Venerando, qui fa un repàs de la seva vida ara que queda vidu, de l'asil inicial al final,
saltejat de lletres de cançons ja enyorables quan les vaig començar a sentir a la meva infantesa. Aran Solé Castillo56

Una història excel·lentment explicada, que enganxa i que fa riure a parts iguals. Al final, però, se m'ha fet un pèl repetitiva. També he trobat a faltar un canvi de pensament del protagonista respecte dels seus comentaris masclistes, principalment, una evolució després de conviure amb les seves filles. Tot i així, el recomano molt. Gerard Soler2

La veritat és que molt xulu com està escrit. Tot i que el narrador sigui un vell carca en tots els sentits, és molt interessant veure com juga amb els registres, la informalitat i la genuïnitat del català. Ester15

No l'he pogut acabar. Molt pesat i el fet que no es respectin les normes ortogràfiques dificulta la lectura i no aporta gaire. Ali C M48 2

La lectura m'ha agradat, m'hi he enganxat i és original. Ara bé, encara no sé si el protagonista em cau bé. Potser necessito assentar la història, primer. Alain Garrido37

6/10 Samuel4 1 follower

This is a wonderful book in Catalan. I'm liable to think too highly of books I read in other languages because I'm so proud of myself for having read them, but in this case I have no doubt that I would have thought very highly of the book no matter what language it was written in.
The story is about an old man, a widower, who grew up in an orphanage, and spent his working life as an accountant and a musician. He has decided to sell his apartment and spend his time rotating between the homes of his three daughters, a la King Lear. The language is sparkling, the situation is carefully conceived and insightfully portrayed, and the protagonist is beautifully drawn. I have not felt as strongly as this about a book in a long time. Gynee37

Molt i molt divertit, he rigut com una boja amb aquest senyor. Hi he vist en molts moments la meva àvia, i realment penso que Solsona ha fet un molt bon treball psicològic retratant una generació perduda dins un món que no entén. D'altra banda l'escriptura és brutal i es manté l'interès durant tota la novel·la. Joaquim AlvaradoAuthor 5 books14

Novel·la distreta sobre els avatars d'un músic jubilat que està enfadat amb el món. Bon joc de canvis de llenguatge i bona conexió dels diferents elements d'un passat que va marcar al protagonista per a la resta de la seva vida. Maria Isabel58 7

Història senzilla, sense grans drames ni trama complicada.
M'ha fet gràcia que el llibre estigui escrit tal i com parla el protagonista, m'ha fet pensar en els meus avis.
Per passar una molt bona estona llegint.biblioteca Esther53 8

Autor del comentario:
=================================