oleebook.com

Uf, va dir ell de Quim Monzó

de Quim Monzó - Género: Humor
libro gratis Uf, va dir ell

Sinopsis

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant —força matusserament— l’univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d’ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.


Reseñas Varias sobre este libro



Cada relat és com una pastilleta de deliri, un tsunami lèxic, un microcosmos. Recoman llegir-los dosificats, com tota droga dura. Si hi ha genis a la literatura catalana en Monzó és un d’ells. Sense dubte. Cada vegada més convençut que lo millor que té el nostre món cultural (supòs que com a conseqüència de la derrota) és aquest humor àcid i satíric.2 s David Zúñiga Artigas40 1 follower

De tots els que m he llegit d'en Monzó, en qüestió de bojeria és el millor de llarg. Té molts registres diferents en els contes que recull i demostra molta habilitat i versalitat per narrar. Des de contes divertits, narracions romàntiques que guarden sarcasme i ironia i contes amb un contingut molt transgresor i fosc. Boníssim.2 s Paola55 Read

entre dona boja (q ja sabem q no són boooges, sííí) i dona boja toca un Monzó (no se m'acut res millor per equilibrar la balança, francament)2 s Dugu11 3

Es el primer libro que leo de este escritor. Me ha sorprendido para bien ya que es un libro entretenido y corto, esto mas el hecho de que són cuentos con historias independientes lo hace una lectura recomendable. En mi caso lo he leído en catalán lo que tampoco cambia mucho pero a sido una experiencia interesante. 2 s irene66 1 follower

aquest llibre és un deliri col·lectiu i thank god it's over1 Facundo Hisi141 10

Es una forma muy particular la de escribir cuentos que tiene Quim Monzó, que me gusta, y si bien en algunos momentos podría permitirme dispersar un poco mi atención enseguida la recupera y al finalizar cada historia puedo atribuir esta dispersión antes mencionada a la soltura y libertad que me ofrece este escritor en cada relato sabiendo que estaré hasta el final con cada historia, con cada libro, con él.1 Ruth155 12

3'5 ?

Només puc dir una cosa: aquest home es fuma uns porros com a barres de quarta.
Ha estat entretingut, graciós, trist i tot junt alhora. M'ha recordat a alguns relats de Cortázar.
Si he de donar un consell: llegeix-los tots excepte l'últim relat, perquè et deixarà un regust amarg i no li posaràs 4 estrelles.
confinamiento1 Francisco Barrios572 39

Este libro es sencillamente fantástico. No hay una calificación lo suficientemente elevada para expresar la genialidad del autor para imaginar escenarios y situaciones inusitados, la revitalización que hace de la lengua catalana y, en resumidas cuentas, la maestría con que renueva el cuento. Monzó está a la misma altura que un Cortázar, un Joyce, un Rulfo o un Borges (con la característica adicional que está vivo y aún espero de él muchas y geniales narraciones como estas).

Monzó puede ir de las páginas deslumbrantes que te noquean por su concisión (Sobre el pes específic, o bien El cas del bitllet de mil) a cuentos mucho más elaborados que ganan por decisión (Noia del Mehari), o bien cíclicos (Tot de prats als ulls), irónicos (Sobre la futilitat dels desigs humans) y que traspasan la cuarta pared en una línea (Confidència). En todos ellos, como regla general, está presente el humor como triunfo de la razón.

Este libro es imprescindible. Si lo ve, no lo dude: cómprelo y léalo. Danidearko6

Execelente, de nuevo en este libro, Quim nos sorprende con su gran calidad literaria y con su creatividad vanguardistica tan especial y magica.

Genial e infinito, gracias Quim por nacer, y por regalarnos tu obra. Alba Blancafort14 4

Mai havia llegit res semblant. Tretze contes plens de surrealisme, humor (a vegades negre) i sarcasme ambientats en la quotidianitat absurda que ens envolta. Més d'un conte l'he hagut de llegir més d'una vegada per comprendre'l, però crec que aquesta també és la gràcia de Monzó.

Suposo que o t'encanta o l'odiïes, i a mi m'ha encantat.contes Arcadia280 40

witty and funny. endearing. Ram63 7

"Tots els prats a dins dels ulls" Elena Riera Salazar108 1 follower

Primer recull de contes de Quim Monzó en solitari (abans havia publicat ‘Self-Service’ amb Biel Mesquida). Primera edició: abril 1978. El recull conté divuit contes curts.narrativa-catalana-1970-2000 Arianna53 6

Ecoansietat? No em facis riure. Com va a fer-te por una bossa de plàstic? Martí Pons37

No és sant de la meva devoció. Hi ha contes amb idees interessants i captivadores, i un llenguatge exquisit, però d'altres els he trobat insulsos. Natxo Cruz611

Autor del comentario:
=================================