«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador dÂ’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa dÂ’exercici de comprensió Ãntima dÂ’un passat extrem i traumà tic, i de cartografia sentimental dÂ’un present convuls a la recerca dÂ’alguna forma dÂ’alliberament.
Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precà ries, per la intolerà ncia de lÂ’entorn cap al seu desig, i per unes famÃlies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, dÂ’aferrar-se a la milità ncia i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà : la seva.
L’única alternativa és fugir dÂ’aquesta terra erma. En el seu trajecte més enllà de «lÂ’altra banda», carregant literalment el pes del passat en forma de carta i de cadà ver per enterrar, trobaran respostes diferents a enigmes compartits. Muntada delicadament com un mosaic, escrita amb precisió i bellesa, Napalm al cor conté una viva al·legoria de les diverses opressions que determinen tantes vides, però també de la fina lÃnia que de vegades separa la vÃctima del botxÃ.