Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de ParÃs, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se dÂ’una periodista que havia acusat la seva mare dÂ’haver aplaudit lÂ’annexió del seu paÃs a Alemanya. LÂ’autora dÂ’aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de ParÃs, a un dia de distà ncia.
«“Aixà doncs, aquesta és la cara dÂ’un venjador!”, vaig dir-me el matà en qüestió quan, abans de posar-me en camÃ, em vaig mirar al mirall». Tanmateix: «Jo no mÂ’havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. DÂ’altra banda: nÂ’hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu». I aixÃ, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que sÂ’esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.
Peter Handke és un clà ssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes.