Una catàstrofe. Un cop més, lagost ha passat volant. És lhora violeta. A la platja dAltafulla quatre amics aprofiten per fer lúltim bany de lestiu. Al cel shi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, sha tret el banyador i sha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador daquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se damagat amb la Guida, lenigmàtica germana de lEnzo. El Júnior, que no ha fet lestirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. Lúnic que no es banya és lEnzo. Per alguna raó que desconeixem, sha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i lEnzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i lestiu ja shaurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.