La bomba era autèntica i els tres germans no sabÃem que podia fer por. Hi vam créixer al voltant. Moltes fotografies de record van ser en blanc i negre. LÂ’escriptor hi posa color quan les descriu, i aixà es tornen vives. La infantesa i la maduresa es donen la mà en molts dÂ’aquests poemes.
Els psicòlegs més actuals contemplen el record, ells en diuen nostà lgia, com una terà pia que pot “abrigar” una estona dels temps inhòspits que patim. Pel·lÃcules vistes, música ballada, trobades amables, viatges, muntanya. Els poemes del llibre descriuen aquestes sensacions viscudes.
No és un llibre dÂ’enyoraments sinó dÂ’actualitats. No és un refugi, sinó un desig de força per tirar endavant. TenÃem un oncle capità , sÃ, però ara els capitans som nosaltres.