oleebook.com

Deu pometes té el pomer de Ofèlia Dracs

de Ofèlia Dracs - Género: Erótico
libro gratis Deu pometes té el pomer

Sinopsis

Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s’allita amb els amics, els mestres i els manaires d’un partit polític, les fantasies d’un home que es masturba al lavabo i les d’un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d’un mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant…

Deu pometes té el pomer es un recull de contes on la combinació d’ironia i d’erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s’amaguen, amb molt sentit de l’humor i sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs, escriptors molt coneguts de la literatura catalana.

Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Joan Rendé, Xavier Romeu i Joaquim Soler van escriure per separat una desena de contes i els van presentar plegats al Premi La Sonrisa Vertical de 1979. En tocava un per cap, però les dues escriptores que tenien prevista la seva participació van declinar l’oferiment i dos d’ells van haver de repetir per arrodonir les deu pometes d’aquest pomer literari. El jurat els va concedir el premi, i en cap moment va sospitar que el pseudònim encobrís vuit autors que, a més, eren prou coneguts en l’àmbit de la cultura catalana. La sorpresa va ser grossa. Els autors havien acordat recuperar per la literatura catalana les maneres desimboltes i la riquesa del llenguatge popular referit a la sexualitat, però no s’esperaven que els personatges i les situacions dels diversos contes acabessin coincidint, descomptada la disparitat de les històries, en la lleugeresa i la gràcia candent de cada pàgina. Més enllà de l’erotisme, convergien en una mateixa ironia; més enllà de les normes del gènere, en una manera lúdica d’abordar la literatura. Es va publicar l’any 1980 i també es va traduir al castellà.


Reseñas Varias sobre este libro



Quizá soy yo que me he vuelto muy sensible con algunas cosas, pero parece que toda literatura erótica pasa por cosificar a la mujer, violarla sin miramientos, hacer apología de la pederastia y, encima, contarlo de una manera que quita cualquier tipo de dramatismo. Exceptuando un par de relatos, los otros ocho han sido muy desagradables en ese sentido, como si todo lo comentado antes estuviera bien y, como si no fueran, a día de hoy, delitos por los que uno va a la cárcel. Quiero creer que es porque se escribió hace ya unos años ( si no me equivoco es del 79, o ese año fue el que ganó el Sonrisa Vertical) y teníamos otra mentalidad, pero al leerlo con mis ojos actuales, me ha repugnado bastante. Tras el seudónimo Ofèlia Dracs se esconde (o escondía) un grupo de escritores hombres con una imaginación depravada, eso, o vuelvo a repetir, soy yo la que tengo la piel muy fina últimamente.4 s2 comments AntoniAuthor 6 books23

Interesantísima recopilación de relatos eróticos que lleva al extremo el lenguaje sin que, en apariencia, pierda un ápice de frescura respecto al original (escrito en catalán). El conjunto es juguetón, zalamero y para nada sutil. El único relato comedido en su inicio, aquél que parece desentonar con el resto, se deja arrastrar al final por el exacerbado libertinaje que desprenden estos relatos y aborda sin tapujos un tabú (uno de tantos que salen en el libro) que hoy en día difícilmente tendría lugar en una antología de este tipo.

Es sin duda un libro de otro tiempo, una obra que quizás no podría ver la luz en la actualidad. La osadía de sus autores (me ha parecido ver que no hay ninguna autora en esta ocasión) es tan kamikaze que ninguna editorial se atrevería hoy en día a editar tamaño artefacto lujurioso. Visto desde la perspectiva me parece un buen libro: divertido, entretenido y muy original, pero algo desfasado con respecto al panorama editorial actual y demasiado centrado en diversos tópicos sexuales bastante machistas. Pese a ello es una lectura de la que se puede aprender mucho; narrativamente es brillante y el uso del lenguaje es prodigioso.

He aquí una ópera bufa repleta de sexo, una oda desenfrenada y muy marrana escrita para divertimento del lector. Un servidor reconoce que por momentos ha disfrutado como Tyrion al principio de la serie Juego de Tronos, cuando repartía su atención entre el vino y las furcias y dejaba de lado la política. Puestos a escoger me quedo con la primera de las tres señales del relato que cierra la antología, la que tiene lugar en el metro. ¡Y es que un viaje en metro da para mucho! xDerótica relats2 s Xabi19902,026 1,123

Síííííí, la portada rosa ya dice que es de la colección de la sonrisa vertical.

Son relatos cortos para nada sutiles (en la línea de la colección, si habéis leído alguno). Los hay mejores y peores pero dicen que hay cosas mejores dentro del género.2 s Ruben Giró331 6

Té alguna història que incomoda, molt… potser en el seu moment estava ben vist el sexe d'adults amb preadolescents (o era una gran fantasia), però ara et fa posar la pell de gallina. M'ha agradat espectacularment el ric i inacabable lèxic. Més metàfora junta és impossible!1 C.E.C.379

El segundo relato es una verdadera desgracia y ni me molestare con el resto (encima que es un tedio larguísimo).1 Eddy Estrella89

Pues me quede un poco ¿inconforme?, no termino de entender comparado con otros títulos que he leído de la sonrisa vertical y que han sido premios porque este en particular fue el ganador cuando compitió con diario de un burdel y está más interesante.
Los cuentos no son malos, tampoco puedo decir son excelentes y algunos abordando temas tabú sin algún tipo de escrúpulos como la zoófila y la pedofilia. Sinceramente a mi parecer el libro no es trascendental. 1 Amadeu Branera177 8

El llibre com tots els reculls d'obres de diferents autors, conté relats que m'han agradat més i altres menys, poc o fins i tot gens. També hi traspua un masclisme estructural típic de l'època en la qual va ser escrit amb certes esquitxades de progressisme que avui sembla del tot impostat. Tot això li dona més valor com a crònica d'un moment que com a obra literària. Hi ha qui crítica alguns dels temes tractats (zoofília, pederàstia...) però en defensa de l'obra, personalment crec que quan hi surten l'objectiu no és l'erotisme, sinó altres aspectes; així, el relat on surt la zoofília, no és un relat de sexe bestial, sinó un relat de patetisme i els relats on surt la pederàstia, són, d'una banda, un exercici d'humor negre que jo veig com una denúncia i una història dramàtica que, lògicament, acaba malament.
Pel que fa al valor literari, trobo que els contes estan ben escrits i m'ha fet molta gràcia la quantitat de metàfores sexuals que, segons diuen, reflecteix bastant acuradament el parlar de l'època. Aitzi98 1 follower

¿Pero esto es un relato erótico?
No me puedo quitar la cara de asombro. En un curso descubrí este listado de libros eróticos. Elegí este por que el título me hizo gracia y tenia premio Sonrisa Vertical 1980.

Pero tristemente no me esperaba un escrito como este.
Me ha parecido un lenguaje muy burdo. Quiero pensar que se debe a la edad del escrito. De los 10 relatos solo uno me ha gustado. El resto recogen relatos de violación, zoofilia, cosificación de la mujer, abuso, pederastia…

Autor del comentario:
=================================