Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-seÂ’n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla dÂ’amics i amb la poca famÃlia que ha deixat a Ità lia. Una carta rere lÂ’altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.
Amb un estil sec i lÃric, La ciutat i la casa transmet tot allò que no es diu mai. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma, l’Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la famÃlia, la crisi dels rols tradicionals, lÂ’absència de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que seÂ’ns imposa quan tot allò que semblava important desapareix —per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba el seu sÃmbol més evident en la casa: perquè “les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins dÂ’un mateix”.