Sinopsis
Primera novel·la de NarcÃs Oller. Se situa enmig del barris populars de la Barcelona vella. En el primer capÃtol, ens trobem amb una conversa, al bell mig de la bullÃcia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, entre una dispesera i una cosidora. Després, lÂ’acció ens portarà pels vells carrers dÂ’en Roig, de lÂ’Hospital, de Lancà ster, de Montserrat i de lÂ’Arc del Teatre. La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com és també canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars.
Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència dÂ’immersió enmig dÂ’una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el «jo» de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca —temor i desig confosos—. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena dÂ’extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romà ntica LluÃs baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda —som a la vigÃlia de Rams—, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor.
La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.
Reseñas Varias sobre este libro
Aquest llibre m'ha emocionat molt a de dins del meu coret. Oller és capaç de fer un retrat de la Barcelona del seu temps mentre ens parla d'una passió romà ntica vista a través dels ulls del real, amb conceptes mèdics que el duen cap al realisme de la seva època. La manera de narrar, la llengua i el ritme fan de La papallona una obra imprescindible i cabdal de la nostra literatura. Ganes de sguir amb la seva obra. 2 s tn98 13
3,52 s Elena Riera Salazar108 1 follower
‘La papallonaÂ’ és una novel·la que va ser escrita en el moment en què Oller adquireix els nous parà metres realistes, és per això que no supera lÂ’estadi dÂ’obra de transició entre una voluntat realista i el model de novel·la tradicional (romà ntica i costumista). LÂ’obra intenta superar els esquemes romà ntics, fulletonescos i costumistes, però no ho aconsegueix. Predomina una visió romà ntica i costumista per sobre el realisme i ‘acaben imposant els prejudicis morals dÂ’Oller en el desenvolupament de lÂ’argument. La crÃtica de l’època la va considerar representativa de la novel·la naturalista, però el mateix Zola al pròleg de la traducció francesa fa notar les diferències amb el moviment original. La temà tica de lÂ’obra no és altra cosa que el clixé fulletonesc de la seducció: una òrfena innocent seduïdes per un estudiant. Els personatges principals són Toneta i LluÃs. En el cas dÂ’ella, com tantes heroïnes de fulletó, el sentiment dÂ’orfanesa és la clau de la seva personalitat, és una à nima cándida. Toneta sÂ’ emmiralla en el matrimoni dels Castellfort perquè és una relació entre persones de diferents classses socials i pensa que el seu cas també és possible. Els aspectes naturalistes del personatge sÂ’observen en lÂ’explicació psicològica i fisiològica de la seva hipersensibilitat que accentuada per la seducció i el part es convertirà en un desequilibri nerviós que lÂ’acabarà portant a la mort. En el cas de LluÃs sÂ’observa la voluntat per part de lÂ’autor de superar el clixé fulletonesc del seductor per tal de poder-lo salvar moralment, Oller dibuixa un personatge excessivament inconscient i esclau del seu carà cter, dominat per la naturalesa. Una inspiració netament realista sÂ’evidencia en la voluntat de documentar un món concret, una localització temporal precisa, una fixació social dels personatges -la majoria de classe menestral amb el contrapunt dels Castelltort, membres de la burgesia industrial barcelonina. La novel·la ofereix un meticulós retrat del marc urbà de la Barcelona de l’època. El desenllaç moralitzant de lÂ’obra suposa una claudicació que traeix contradiccions tant ideològiques com estètiques. Oller es decanta pel melodrama i el sentimentalisme i atempta contra la versemblança i la coherència interna del relat, força un casament inversemblant ‘ni articula mortesÂ’ entre la Toneta i un LluÃs redimit mogut per un afany moralitzador que el mateix Oller va justificar com una concessió als lectors. En definitiva, una novel·la que adquireix el seu valor en relació al seu context.This entire review has been hidden because of spoilers.Show full reviewnarrativa-catalana-1880-19251 Núria530 636
Aquesta és la història d'una pobra òrfena seduïda per un estudiant de Ripoll (si es que tots els de Ripoll són uns barruts...) I realment tot és tan sentimental i fulletonesc com la premisa fa suposar. Ella és una bleda i ell un imbècil que a sobre al final es redimeix en un final d'allò més peripatètic. En canvi, la descripció de l'ambient de les classes populars de Barcelona i sobretot la descripció de l'ambient d'una casa de dispeses plena d'estudiants i personatges peculiars està realment bé. Però el que més em va agradar van ser tres personatges secundaris: l'altre estudiant que viu a la pensió i que realment sà que és un autèntic crà pula que es passa el dia jugant als billars i no va mai a la universitat, la dispesera vanitosa que li encanta que els joves que té a dispesa li facin festes, i també la Madrona, una mare pedaç d'allò més soferta, bona i noble, sense resultar insuportable, perquè té carà cter i sap resignar-se, no com la bleda insuportable de la protagonista. Quan surten aquests tres personatges la cosa millora ostensiblement, però no prou per fer-te oblidar que és una novel·leta insuportablement melodramà tica i passada de moda. 2008 decimononicos literatura-catalana ...more1 Marina PintorAuthor 1 book21
Aquesta novel·la és diverses coses, i prà cticament totes positives:
És una novel·la moderna, en la forma i en el fons, i podria ser-ho més de no ser per l'incongruent final. Em costa de creure que Oller quedés content amb el desenllaç, i sospito que es va forçar a acabar la novel·la aixà per tal que la seva obra no fos titllada de "mal naturalisme" per la crÃtica.
És una novel·la de dones. Emociona l'immens respecte i complexitat amb què Oller perfila les seves protagonistes. Emocionen les converses entre elles i emociona la immensa capacitat de compassió de la Madrona. I emociona també la Toneta que, en la meva opinió, no és sinó una adolescent ingènua que no té per què saber, encara, allò que ignora de la conducta humana. És fà cil col·locar-li l'etiqueta de tonta, però crec que una lectura atenta és suficient per adonar-se que la seva mirada sobre allò que l'envolta és profunda i analÃtica.
NO és una novel·la realista. És una novel·la essencialment romà ntica.
I és, sobre tot, una novel·la bellÃssima, en què cada paraula està triada amb una delicadesa que gairebé fa mal.
1 Carles Gallifa puig2 4
Un d'aquests llibres obligatoris de batxillerat, me l'he llegit, però molts anys després d'haver acabat la secundà ria. Des d'una perspectiva actual, la històra i el comportament dels personatges és absurd i ridÃcul. No obstant, és molt interessant veure les descripcions de la Barcelona de finals del segle XIX, quan les rambles eren el carrer dels oficis i dels locals. Si, a més, us agrada el vocabulari i la llengua del segle XIX, aquesta novel·la us agradarà molt-1 Oriol Espinosa130
Llibre naturalista de NarcÃs Oller, una història d'amor entre un burgués i una treballadora on es veuen les diferències de classe. Final amarg propi de l'autor.
Està bé, curt i fà cil de llegir amb un vocabulari bonic. No deixa marca però serveix per passar l'estona.1 Lluc15
Lectura obligada per als lectors catalans ja que, publicada el 1882, està considerada la primera novel·la moderna de les nostres lletres (pel que té de realista i naturalista). Explica l'amor impossible —per l'abisme social— entre una modista modesta i un estudiant amb poca "responsabilitat afectiva", com dirÃem ara. Un tema, aquest de l'amor entre dos joves separats per la classe social, que veurÃem reprendre per diversos autors (això sÃ, invertint els rols), com Juan Marsé amb 'Últimas tardes con teresa' i Andreu MartÃn amb la seva sèrie juvenil Flanagan.1 MÃriam Cano11
Un goig de llegir! (Si saps al que vas) Ramon Andreu13 1 follower
Un interessant retrat de les classes socials i les seves diferències dins la Barcelona de finals del segle XIX. marina9
Interessant fins a la meitat. Es veu clarament el que deia Zola sobre la compassió d'Oller pels personatges. M'he quedat amb ganes d'un final més naturalista.This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review Maria26
La segona meitat mÂ’ha avorrit bastant i ha pres un to una mica surrealista que no mÂ’esperavaThis entire review has been hidden because of spoilers.Show full review Jordi747 2
La història per a mi és una mica massa carrinclona i moralista. El més destacable és llegir en el català de la Reinaxença (tot i que costi una mica) i sobre la Barcelona i els costums de l'època.1 AlÃcia24
Autor del comentario:
=================================