Amb NarcÃs Oller (1846-1930) —veritable patriarca de la novel·la catalana contemporà nia— es pot dir que la narrativa de l’època de la Renaixença assoleix uns nivells formals i ideològics realment importants. Oller fou un dels primers escriptors peninsulars que sÂ’entusiasmà pel naturalisme francès, però malgrat que els crÃtics de l’època lÂ’encasellaren dins aquest corrent, ja el mateix Émile Zola sÂ’adonà que el nostre escriptor seÂ’n separava de manera substancial. Per al professor Alan Yates —destacat catalanòfil anglès que ha preparat amb un profund coneixement i rigor el present volum— «les circumstà ncies materials i culturals en què treballava NarcÃs Oller i les seves condicions temperamentals afavorien el seu conreu del gènere curt». Però «lÂ’abundà ncia i la diversitat dels contes dÂ’Oller han constituït, paradoxalment, un dels obstacles principals contra llur justa apreciació per part de la critica i del públic lector». Calia, doncs, reparar lÂ’oblit, i aquest és el propòsit del llibre que ara presentem, en el qual el lector descobrirà lÂ’extraordinari valor dÂ’uns contes que «ens representen, en tota lÂ’extensió de la paraula, una etapa definitiva de la modernització de la societat i la cultura catalanes».