La senyora PatrÃcia Miralpeix, que sospita que no es morirà mai, escolta amb paciència la història que li conta el senyor Horaci Duc. Aquest sÂ’enamora dÂ’una noieta, la Mari Cruz, nascuda fora de Catalunya però que estima el cel de Barcelona. Alhora, la Mari Cruz escolta les fantasies de la senyora Altafulla, que sÂ’ha muntat la vida com si fos una exdiva d’òpera, tronada i romà ntica.
Com a les obres del gran Verdi, els personatges de L’òpera quotidiana canten à ries i cavatines en soledat i inicien tÃmids duets per tal de comunicar-se. Són personatges del passat i del present, desconcertats i somniadors, que intenten dÂ’inventar-se una nova vida més enllà de la realitat que coneixen, ensopida i insatisfactòria.
L’autora de El temps de les cireres i L’hora violeta s’aparta en aquesta novel·la dels personatges de la seva obra anterior i ens conta unes històries que, de tan fantà stiques, són reals com la mateixa vida. Amb molt d’enginy, arriba fà cilment a la sensibilitat dels lectors i aconsegueix comunicar-los el seu extraordinari sentit de l’humor. L’obra és, alhora, un quadre de costums, pintat amb reveladora ironia, de la Barcelona des de l’avantguerra fins als nostres dies.