Sinopsis

En el marc de la Barcelona dels anys setanta assistim a la decadència d’una família, d’uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica de l’època franquista, d’una època sense esperança i sense futur i reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d’un pensament polític i ideològic. Un magnífic fresc de personatges, un llenguatge viu i ric i la creació de tot un microcosmos són les millors qualitats de la novel·la, que conté un magnífic cant a l’esperança: «… sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió i desitjava que arribés el temps de les cireres, la primavera de la felicitat».