Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de lÂ’oblit; de la importà ncia, en fi, del llenguatge. La veu singular de lÂ’autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temà tiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per lÂ’estil i lÂ’atmosfera tan caracterÃstics de Roig, i lÂ’acrediten com una de les veus més personals de la novel·lÃstica catalana contemporà nia.