Magnífica la Montserrat ! Només tinc ganes que m'expliqui més coses, que amb 169 pàgines no n'he tingut suficient. He disfrutat com si llegís amb ulls de nena, de voler-ho saber tot, de voler devorar les pàgines de tan emocionada

I representa que són apunts de llibreta. Si és que els apunts perduts entre pàgines en blanc són els que diuen més coses favorites13 s mou124 14

uff quin cap més gran el de la montserrat7 s Clara66 11

Estic satisfeta! Una idea molt bona haver-lo llegit al metro. M'he fet unes quantes olles, això sí. Aquesta senyora té molts referents i és interessant veure la ciutat de Barcelona a través dels seus ulls. Parla de literatura, de modernisme, d'escriure, de dones i feminisme... Ara em vull llegir alguna novel·la seva! I també m'ha agradat molt com parla de Rodoreda!3 s Pau Guillén152 7

Recull de pensaments/assaigs curts de la Montserraig Roig on tracta diversos temes que durant la seva vida la van rodejar, llengua i literatura, feminisme, i la seva ciutat, Barcelona. Exposa infinitud de temes de forma força breu i que crec que no acaba de portar a fons. Sovint barrejats amb un llenguatge excessivament poètic que no deixa clara la seva posició en els temes més assagístics.
A destacar les seves reflexions sobre metalingüístiques i metaliteràries, el rescat de records com a força impulsora de la creativitat literària, aquesta primera part, és sens dubte, la que més m'ha agradat. A part va citant el motiu pel qual escriuen escriptors clàssics. D'altra banda ofereix una visió original del paper de la dona dins la literatura. Força bonic si et coneixes Barcelona, tota la descripció que en fa fins al present (1990) a la part final del llibre, de la importància dels orígens com a arma per enfrontar-te a la vida. La diferència natura-ciutat.
Està ple de cites dels seus referents literaris, moltes d'elles escollides amb molt d'encert i adients al text que l'acompanya. Gran referent de Pla i Ferrater. Cites com aquesta:

El teatre del món és tan vast i divers, tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment. Josep Pla
La poesia és, si voleu, la culminació d’una cultura; però les muntanyes no descansen als seus cims» Gabriel Ferrater.

Tantas palabras que esperan,
invenciones, clareando
-mientras haya-,
amanecer de poema.
Pedro Salinas

Ara seves:
A la vida, hi ha diversos ritus d'iniciació. Neixes i mors, neixes i mors. Fins que no arribes als quaranta, i aleshores has d'aprendre a mirar perquè deixes de ser mirada. Un bon moment per a venjar-te, un bon moment per a escriure.

Créixer és un art difícil. Encara no tens prou armes per a conèixer l'ambigüitat de l'existència.

En acabat, descobreixes que escrius perquè et dóna la gana. Sense massa escarafalls, continues exigint aquesta petita llibertat, desprestigiada, solitària, poc rendible.

Amb el temps descobriria que cal una predisposició especial per a mirar, tocar i escoltar com si fos nou, allò que a primera de canvi ens sembla vell, repetit, exhaurit. Per tornar a la capacitat de meravella de l'infant, cal molt d'aeròbic mental.

Plaers solitaris, vicis compartits.

Així, l’evocació dels records, encara que més tard l’allunyament en el temps i l’espai i l’elecció dels gèneres els ocultin, desvirtuïn o reinventin, és necessària a aquells per a qui escriure no és un joc dominical de mots encreuats. I sempre hi haurà una ambivalença semblant a la d’aquests dos records llunyans: allò que és tèrbol en un mateix —i que genera sentiment de culpa— i l’angúnia davant el dolor dels altres, angúnia que voldries esborrar a través de les paraules. No és un dogma, no són únics, aquests dos aspectes, però l’ofici d’escriure, com l’art de viure, no és un càstig. Perquè, més enllà, hi ha el miracle del nom de les coses.

Escriure, doncs, per escapar de la mort, però també per alliberar les paraules de la presó. De totes les presons. No escrivim sobre les coses, sinó sobre els seus noms, i així les coses, nosaltres, no ens morim. Els escriptors són fills del que queda, de l’esplendor i de la derrota…, sí, però quan ja ha estat oblidat. Encara que els objectes, les imatges, s’entestin a tornar una i altra vegada com fantasmes errants que no troben repòs enlloc. Hem de ser cautelosos amb els mots, perquè només el nom de les coses és innocent.3 s Venus 29 1 follower

Molt bones reflexions. És molt bonic i el trobo molt íntim per conèixer aquesta autora. També aporta molt vers visions feministes i la comprensió del context de autores femenines catalanes del segle XX3 s El lector de l'antifaç110 25

(Escrivint ressenya)2 s adri villayandre20

«la memòria també és oblit».
«escrivim a partir de tot el que hem oblidat. enyorem allò que hem perdut i, alhora, volem rompre amb la servitud d’aquest enyorament. l’evocació d’allò que hem perdut és un fenomen universal».

últimament penso molt en la qüestió del record i la memòria i la Montserrat Roig ho fa d’una forma tan interessant!!
també li he trobat vibes de Virginia Woolf a Una cambra pròpia i això m’encanta.2 s2 comments Irene Mitjavila Casals17 1 follower

aquesta dona és la millor del mónautors-catalans diari narrativa ...more2 s mar40

quines paraules montserrat! em quedo amb les senyals! mÂ’ha ressonat molt
no li poso 5 estrelles perque algun apartat se m’ha fet llarg, però s’ha de llegir ??favorites2 s anna95 7

???
Autor del comentario:
=================================