---

Mirall Trencat ha sigut personalment una lectura complexa, laberíntica que en quatre-centes pàgines lautora ens narra levolució duna família catalana amb estatus socioeconòmic elevat de la ciutat de Barcelona i tot el que comporta com drames, aventures, misteris, amors, etc. Un punt molt favorable és que lautora decideix posar el focus en molts personatges que ens narren els capítols. Daquesta manera podem tenir una visió més àmplia de la novel·la i endinsar-nos en els pensaments dels personatges que en aquesta novel·la és essencial, ja que els sentiments juguen un paper primordial. Seguidament, els personatges mostren una gran evolució tant físicament com psicològicament. Els veiem créixer, madurar, néixer i morir. Mirall Trencat és una novel·la de contraris. Podem veure els personatges gaudir i patir. La mort és present a gairebé tots els capítols i el caràcter depressiu a mesura que el lector sacosta al final és cada vegada més notori. Altrament, la versemblança i la qualitat literària de Rodoreda fa que sembli una mena de biografia familiar, tres generacions concretament, real i que algun dia alguna senyora Teresa vendre peix a la Boqueria, es va comprar una joia de valor i viure en una gran casa de Sant Gervasi. També, té molts símbols , ja que molts elements que apareixen reiteradament no volen dir el que semblen especialment elements de la natura que podem relacionar directament amb el Modernisme literari català. Una cosa que lautora ens deixa clara, i que personalment mha fascinat, és que la vida no la podem controlar i els esdeveniments que estan per succeir ens determinaran i nosaltres no en podrem fer res al respecte. Rodoreda decideix representar principalment personatges amb poder socioeconòmic però també apareixen altres de classes socials més baixes i mostren la gran humanitat i esforç amb el qual viuen i treballen. En conclusió, Mirall Trencat ha sigut una lectura que he gaudit molt malgrat ser una mica complexa en certs moments de la trama. Estic segur que la tornaré a llegir al llarg dels anys i sempre la recordaré amb il·lusió. Lestilisme, els personatges, la qualitat literària i les històries que narra lautora són dignes duna gran obra literària que mai es pot perdre.