el match perfecte amb “nada” de laforet27 s Miri9 2

És única, ningú pot escriure desgràcies tan tristes d’una manera tan maca. “Les coses eren boniques; la vida no gaire”. Així està escrit Aloma, així és la vida.
14 s ParaCasa68 10

Aloma narra la historia de una chica joven que vive en Barcelona con la familia de su hermano. Cuando de América llega su tío político Robert. Es muy triste, más sabiendo que la mayoría de la historia está inspirada en las propias vivencias de la autora. La protagonista se aferra a la esperanza del futuro aún sabiendo que será difícil, rodeada de tristeza y dramatismo.

El principio del libro lo encontré vacío, muy dramático y simplemente una historia llana, pero por la mitad empecé a pillarle cariño a la protagonista y deseaba que pudiera salir de la miseria en la que se había convertido su vida. Seguramente es uno de los libros que narra mejor las vivencias de las mujeres e las familias pobres de la preguerra o postguerra. A la protagonista no le hace falta vivir una gran aventura para llegarte al corazón.
10 s Clara66 11

És un 4'5. Tenia moltes, moltíssimes ganes de llegir alguna cosa de Mercè Rodoreda perquè no ho havia fet mai. I m'ha agradat molt començar amb aquesta novel·la! La veritat és que és una història dura, però la manera d'explicar-la és tan fluïda que en alguns moments m'he oblidat fins i tot del patiment i les desgràcies que viuen els personatges. Totes les descripcions, els diàlegs i els pensaments d'Aloma m'han atrapat i m'han transportat a l'època en què es va escriure. A més, he llegit aquest llibre amb calma i he anat seguint el fil de la història sense pressa ni ànsia. Que bé!6 s ainara sedeño31 4

«però l'amor existeix; ho donaries tot, t'ho jugaries tot, perquè quan l'has tastas t'adones que és una de les poques coses que fan acceptar la vida» p.94

«Les ilusions duren poc. I el que fa més mal és adonar-te que no n'havies d'haver tingudes. Un dia et casarès i pensaràs que jo anava equivocada. La vida es alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure. O t'imagines que n'hi ha que són feliços i aleshores els sembla tot més bonic: potser un dia o altre et tocarà.» p.109

6 s Joan150 23

Mercé Rodoreda es una de esas autoras que quería leer PERO MÁS ADELANTE Y NO AHORA PORQUE SABÍA QUE NO ME IBA A GUSTAR. Gracias lecturas obligatorias.classics-and-modern-classics5 s Cristina Izquierdo60

3.5 lectura ràpida i chuli :)5 s mou124 14

és exactament el que volia llegir. 5 s Paula Acedo50 2,484

“La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure . O t’imagines que n'hi ha que són felipos i aleshores tot els sembla més bonic: potser un dia o altre et tocará.”
Es que a Mercè Rodoreda l’estimo molt. I quan la llegeixo sóc feliç perquè escriu molt maco. Pobre Aloma, m’ha fet molta pena, i més quan pensava que era la obra més autobiogràfica de l’autora. Com sempre, tot sentiment i tendresa. ??10 s Emma72 4

Rodoreda com sempre cinc estrelles potser fins i tot diria que és dels meus preferits! Una història suau i trista. “Les coses eren boniques; la vida no gaire”, diu, i aquest llibre és això. La història d'una noieta jove que ha de crèixer i obrir els ulls. Bonic, sincer, especial i proper! Una lectura ràpida però no pas menys rellevant. 6 s Míriam Freixas104 10

La Rodoreda és una aposta segura. He de confessar que aquest l'he "llegit" en format audiollibre per aprofitar els trajectes en autobús i el narrava la Clara Segura (per si ja no era prou perfecte). :-)5 s jana labró20 3

Tenia moltes ganes de rellegir-lo i no m’ha decebut gens, al contrari. Crec que la Rodoreda té una manera molt seva d’explicar-nos les coses: és delicada i subtil però alhora és crua i seca. Aloma té i tindrà sempre un trosset del meu cor.

5 / 5.4 s alexandra24 1 follower

sempre pateixen les nenes!!!! ai, mercè
Autor del comentario:
=================================