La senyora del dimarts narra la història de Bonamente Fanzago, à lies Zagor, un actor pornogrà fic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és aixà que exerceix de gigoló a estones lliures.
Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d’èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l’anomenada «senyora del dimarts», una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona manià tica i enigmà tica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d’una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: «Els morts només són morts, no s’enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius».
Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de lÂ’anomenada «Trilogia de la crisi» —després dÂ’altres tÃtols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla—, un nou retrat lúcid i crÃtic del món actual, ara amb temes com el sexe i lÂ’homosexualitat, lÂ’espectacle medià tic, el periodisme dÂ’investigació i, és clar, el concepte dÂ’(in)justÃcia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia —un cop més— que ens demostra que la vida sempre —o gairebé sempre— és una enganyifa considerable.