Quina filla gosa parlar clarament de la mare? Cal recórrer a la literatura per fer-ho, posar en dubte la realitat i si cal inventar. El que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el del naixement de la seva única filla, va ser l’inici d’una relació gens exemplar. Unides per un vincle atà vic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van entendre mai.
Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la filla mira de reconstruir retalls de la vida de la Marina. Unes quantes fotografies, alguns objectes i, sobretot, la seva experiència com a filla són els materials a partir dels quals emergeix la figura d’una dona solità ria i lluminosa, filla d’immigrants francesos, d’extracció treballadora, amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anys cinquanta, que veu truncat el seu somni de ser actriu; una mare inestable mentalment, vital i depressiva, a voltes seductora i a voltes cruel.
En el transcurs dÂ’aquesta recerca, i amb el desig, també, que lÂ’escriptura actuï dÂ’elixir de lÂ’oblit, Marta MarÃn-Dòmine, la mala filla, desafia els codis imposats a un amor que sÂ’ha pretès des de sempre inqüestionable. El resultat: una història Ãntima i alhora universal, amb tons gòtics, una lúcida reflexió sobre qui som i què transmetem i sobre els lÃmits i la «veritat» de lÂ’escriptura, i un magnÃfic relat, ambiciós, sensible i colpidor.