L’Aram, un noi de quinze anys com tants altres, potser no hauria escrit mai les seves vivències si no s’hagués vist immers, de sobte, en un èxode massiu per fugir d’una mort segura. Efectivament, l’any 1915, el govern turc va decretar l’extermini del poble armeni, i com l’Aram, milers d’homes, dones i nens van patir una de les persecucions més salvatges i cruels del segle XX.
Si El Violà dÂ’Auschwitz evocava lÂ’holocaust jueu, Maria Àngels Anglada, amb Quadern dÂ’Aram, rescata de lÂ’oblit el genocidi dels armenis i el dóna a conèixer a través dÂ’un relat colpidor, en què la poesia hi té un paper decisiu. La història dÂ’Aram, explicada amb sobrietat i una profunda sensibilitat, és la dÂ’una lluita no sols per la supervivència fÃsica sinó també per la del record dÂ’un passat personal i col·lectiu que ningú no podrà destruir.