A través d’una veu que va creixent fins que esdevé adulta, i amb l’escenari peculiar d’una estació fronterera com a rerefons, La casa gran explica la història d’un home que burla dià riament l’escassa vigilà ncia dels duaners per passar un contraban que l’ajuda a completar el seu exigu sou. Valent-se de flaixos que enlluernen per la seva simplicitat, i des de l’òptica pròpia de l’edat que té a cada moment, la veu que narra mostra tot el teixit de sentiments que formen la vida del protagonista. El fervor que li té la seva filla, l’admiració pel germà , la seguretat del nucli familiar, el descobriment adolescent del sexe, la violència, la por, la malaltia, la mort… L’excepcionalitat d’aquestes vivències quotidianes, tan comunes, és que estan envoltades sempre —i a vegades provocades— pel poder dominant i repressiu de l’altra casa: la Casa Cuartel, que abriga i protegeix els membres de les forces de l’ordre.