La protagonista d'aquesta novel•la desencadena en el lector un seguit de sentiments força contradictoris.
Ho afirmo després d'haver compartit la lectura amb els/les companys/es del Club de lectura i haver gaudit d'una de les sessions de comentari més aclaparades dels últims mesos.

No sabria si dir-ne irritació, angoixa, pena o nerviosisme. El que tinc clar és que l'Adriana és una dona complexa i insegura. Tot i tenir una vida acomodada, és infeliç.

A l'Adriana li agrada beu i dir mentides.

La seva mare li fa nosa, el seu marit li causa indiferència, la ex dona del seu marit desperta en ella gelos i l'amant no la satisfà.
Ni tan sols la mort pot despertar en ella simpatia ni empatia.

És tant negativa i desvalguda que ni quan va a la perruqueria surt contenta.

L'autora ha aconseguit despertar en mi una certa inquietut, un negit que feia que necessités avançar en la lectura amb l'esperança de saber que la vida de l'Adriana començava a canviar de rumb.

El final: la venjança d'una dona que no sap estimar.

La salut mental de la protagonista tenyeix el relat fins al punt de manipular el lector i fer creure que la resta de personatges de l'obra son com ella els veu.

Llegint, pots pensar que has viscut amb la protagonista part de la seva vida i després t'adones que tan sols han transcorregut 4 dies.

El fet que intercali el present amb el passat fa que hagis de prestar atenció en cada paràgraf.
El que no hi trobaràs son plans de futur.

L'obra té lloc a la província de Girona però l'autora no dona massa detalls de l'entorn en tractar-se d'una novel•la introspectiva. Emocional. Míriam11

Autor del comentario:
=================================