Cau de llunes és un poemari representatiu de la primera època de l’obra de Maria-Mercè Marçal, dels seus anys d’aprenentatge, en què l’autora cerca una veu pròpia a partir d’experiments amb tècniques i tons ben diversos, del classicisme i populisme al tarannà rupturista i avantguardista.
El volum sÂ’obre amb una «divisa» que identifica el jo poètic amb el jo real, ja que defineix com a poeta lÂ’orientació ideològica del llibre: una triple consciència feminista, de classe i nacional, enllaçada amb una actitud rebel com a dona, com a membre de classe social humil i com a catalana. Aquestes tres consignes marquen la temà tica de tot el volum, i en determinen lÂ’estructura, aixà com les dues lectures: la polÃtica (de milità ncia social i feminista) i lÂ’amorosa (i sexual).