LÂ’amor va trencar els llaços de lÂ’amistat que unia lÂ’AlÃcia i la Irene des de petites i en els moments més feliços de la seva joventut. Totes dues havien fet disbarats per estar lÂ’una amb lÂ’altra. Havien fet promeses i juraments. SÂ’ajudarien sempre.
Deu anys després de la seva última trobada, lÂ’AlÃcia rep una cinta amb una gravació de la Irene, que es troba en una situació lÃmit, postrada al llit per una malaltia.
«Totes les històries dÂ’amor sÂ’assemblen —comença dient el missatge—, però tanmateix cadascú de nosaltres viu la seva pròpia història dÂ’amor amb el convenciment que és única». Les paraules de lÂ’amiga, incòmodes al principi, obligaran lÂ’AlÃcia a remoure el passat i els fets i les raons que les van distanciar. «Una vegada em vas salvar la vida, teÂ’n recordes? Aixà que, malgrat tot, encara confio en tu. Tinc dret a fer-ho, a confiar en tu, a considerar-te la meva amiga?», implora la Irene.
Amb La promesa, Maria Jaén signa una novel·la intimista, extraordinà riament punyent, que des de la seva publicació original el 1999 ha convidat molts lectors, tant joves com adults, a reflexionar sobre la força de lÂ’amistat i sobre les decisions difÃcils —qüestions de vida o mort, literalment— a què ens aboca la nostra existència.