La Verònica, aquella noia que la Tilly va conèixer en ple carrer, quan es desmaiava i que, segons el narrador, constitueix una mena de paradoxa en barrejar-se en ella com «una transcendència carnal i una immanència espiritual» que junt amb el seu secret la fan atractivament misteriosa, ens confia a la fi quin singular i aberrant projecte, duna ambició desmesurada, la lliga a lelusiu pare Sàrries, el sacerdot que domina la seva vida i serigirà en mestre de la seva mort. Però no és tan sols ella qui es revela. Un Oriol que actua de catalitzador accelera uns processos originats abans de la seva irrupció en lexistència de la Loli, de la Laura, aquelles nenes de la seva infantesa i de la seva adolescència que lescriptor retrobava en perseguir lenigma de la Tina. Joves encara, però ja dones fetes i no del tot conformades, sens obren també i jo fan, tant com amb paraules, amb llur conducta. Un doble discurs, reflexió i capteniment, ens mena cap a unes zones que cap delles no havia ben explorat i que ara accepten dinvestigar i sarrisquen a descobrir fins a lescàndol darrer de la carn i del cor per tal davenir-se cadascuna delles amb allò que és o, conscientment, es vol.