Tant per la densitat i originalitat com pel volum de la seva obra, podem afirmar que Manuel de Pedrolo és el nostre primer novel·lista. I també el més ambiciós i el més audaç. Els seus llibres formen ja un vast retaule en la composició del qual sÂ’arrengleren les và ries imatges de la societat catalana del temps present. I cal no oblidar que el nostre novel·lista, tot just arribat a la maduresa, compta amb una producció inèdita tan abundosa, si més no, com la que les circumstà ncies li han permès de donar a la llum; ni, a més a més, que viu lliurat a la tasca dÂ’escriure, tot acomplint sense repòs un pla novel·lÃstic dÂ’amplÃssim abast.
També de Manuel de Pedrolo podrÃem dir que res dÂ’humà no li és estrany. De lÂ’home i de la societat li interessa tot. Aquest afany de comprensió totalitzadora, lÂ’ha menat ara a presentar UN AMOR FORA CIUTAT, la història dÂ’una anomalia sexual, una novel·la que trascendeix de molt el cas particular que relata fins a esdevenir una agosarada, implacable i al capdavall pietosa crònica de lÂ’homosexualisme, fenomen biològic i social, vell com el mateix home, i que en el nostre temps constitueix un problema de profunda i creixent gravetat, objecte dÂ’intensa preocupació de sociòlegs, moralistes, psicoanalistes i legisladors.
No cal pas dir que el tema és delicat i perillós, sobretot si és tractat públicament, més que més en una societat com la nostra, que tendeix a campar-se-la abrigallada dins una atmosfera de covarda hipocresia on tot invita a practicar la còmoda, però a la curta o a la llarga suïcida, polÃtica de lÂ’estruç.