Una història que trenca amb les convencions morals i romàntiques de l’època i que s’endinsa en una reflexió sobre les possessions i les injustícies.

Posseir és immoral, ens rebaixa, perquè tot allò que posseïm ho fem a les costelles d’algú altre. Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre allò que posseeix, escriu Pedrolo.

«— I això és corruptor?
— Naturalment. L’home hi perd la dignitat, en aquest joc.
— No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Hi ha res més indigne que ser explotat?
— Sí: explotar.»narrativa-catalana3 s Elena Müller Artús10

Socialism for dummies. Es llegeix com una obra de teatre.1 Vicenç Estruch161 2

Escrit al 1959. Impressionant. 1 Alícia43 5

Les idees que se'n desprenen són precioses, però el relat de la novel·la en si és molt senzill. La recomanaria com a lectura juvenil1 Elena Riera Salazar108 1 follower

Escrita el 1959 en ple franquisme va ser publicada per primer cop el 1976. S’inscriu dins la categoria de la novel·la social de postguerra. L’obra se centra en les relacions que tenen els tres habitants d’una barraca de la perifèria de la ciutat, un matrimoni i la seva filla de vint anys amb un home jove que arriba per conviure amb la família, aquest personatge que viu en la clandestinitat trasbalsarà la vida quotidiana i posarà en qüestió valors com la propietat, la llibertat i la dignitat i, poc a poc, anirà despertant la complicitat i el compromís dels altres personatges. narrativa-catalana-1970-2000 Lidia11 2

2,5club-de-lectura Oriol Grèbol5 3

L’edició de Tigre de Paper és poc curosa, una llàstima. Guillem Policarpo10 1 follower

Un novel.la que va molt més enllà de la ficció i t'endinsa en un debat profund sobre la propietat i el capitalisme. Jorge Tejera6

Senzill de llegir i entretingut, reflexions destacables sobre la propietat privada i el sistema. Carmen Magallanes17

Lectura, a pesar de ser corta, pesada. El lenguaje utilizado me costaba mucho y la trama tampoco me ha impactado Montse131 3

M'ha costat encabir-me en les parets inestables d'aquest món d'extrema precarietat. Potser precisament per això el llibre encomana abatiment. No vols estar en la pell dels protagonistes. Les excel•lents descripcions de Pedrolo et fan formar part d'una família que tot i somiar en quelcom millor, no estan massa predisposats a canviar i sortir del pou. I és genial que els joves vulguin arriscar-se i trencar amb els costum, però la trama és molt previsible, potser per aquest motiu no m'ha encisat com altres títols del autor.
Semblava ben bé com si Pedrolo t'interpelès i t'intentès convèncer de que s'ha de lluitar pels drets civils i la vida. Que en l'època d'escriptura i primera edició, era necessàri aquest record (i potser ara i sempre tb és necessari recordar lluitar) Malauradament llegir els diàleg-raonaments se m'ha fet pesat. Potser es que no és el meu tipus de llibre.
M'ha recordat una mica a Maria Rosa d'Àngel Guimerà però amb menys personatges.
Tot i que m'agraden molt els títols de l'editorial Tigre de paper. Me va semblar que aquesta edició tenia algun que altra errada :( Christina WidmannAuthor 1 book11

Ressenya: http://nouw.com/cwidmann/manuel-de-pe... F.6 4

Llàstima que l'edició de Tigre de Paper estigui farcida d'errors tipogràfics greus. És clar que han escanejat el text sense ni repassar-lo amb una mica d'atenció.meus Raquel34 16

Autor del comentario:
=================================