A SÂ’alcen veus de soterrani (que de primer va rebre el tÃtol de No en tenim prou amb la primavera), la vuitena novel·la del cicle del «primer llibre» de «Temps Obert», cap bombardeig no ha afectat la casa, i la famÃlia Bastida viu molt relacionada amb els veïns. El pare se nÂ’ha anat a lÂ’exili, després sabran que sÂ’ha integrat a la resistència francesa, i al capdavall lÂ’han de donar per mort. El company de la Roser, la veïna de sota, és un milicià anarquista, en Miquel, que al final de la guerra és detingut i condemnat a uns quants anys de presó; quan acabi la condemna tornarà i serà una influència en la politització dÂ’en Daniel. LÂ’ambient de la famÃlia és de resistència catalanista. En Daniel és mecà nic, tot i que també fa altres feines i és obrer sindicalista.