«Pas de ratlla» no es troba dins del nucli dur de les novel·les pedrolianes considerades negres o policíaques, però conté un innegable biaix envers el gènere, tant des del punt de vista del contingut com dels recursos narratius. Es tracta duna narració dintriga psicològica on el més important són els personatges, dibuixats en poques pàgines de manera magistral. Pedrolo confegeix a «Pas de ratlla» un potent exercici de descripció de la misèria moral, de la sordidesa, de la pobresa, de la incapacitat per tirar endavant, de la dificultat de les relacions humanes, de lamistat, la pèrdua, lamor i el desamor.