La pregunta que cal fer-se potser no sigui: què és cert?, sinó aquesta altra: on i per a qui ho és? Hi ha el lector que no accepta com a versemblants unes captinences socialment escandaloses i que la seva experiència desconeix; té, doncs, per falsos uns textos que sÂ’hi refereixen. Disposa dÂ’altres escrits, més conformes a lÂ’ortodòxia de la societat en la qual viu, i es pensa que li ho diuen tot. Però és per la inversemblança, precisament, que lÂ’Oriol Mestres busca la manera de penetrar en el món profund de cada ser que no ha pogut expressar-se amb llibertat, i lÂ’eleva a conducta a través de la criatura més cohibida per la condició que li fa el seu entorn: la dona. El problema, en gran mesura, és com fer emergir la realitat que en cadascú de nosaltres no ha tingut ocasió de fer-se història en la història que, viscuda per als altres, no sempre té prou realitat. En els Apòcrifs se nÂ’encarregarà lÂ’actitud del narrador, que, profundament marcat per una noia en la seva adolescència cantelluda i rebel, sÂ’endinsa en lÂ’univers femenÃ, sempre a la recerca dÂ’un altre misteri, dÂ’una altra resposta. I en darrer terme, és clar, dÂ’ell mateix.