Barcelona, any 1968. El moviment antifranquista multiplica les accions en tots els fronts. El règim es defensa ampliant la repressió. En aquest context convuls i perillós, una organització revolucionària debat sobre lús de la violència. Després de llargues discussions, uns quants militants decideixen orquestrar un atracament per finançar la compra darmes. Una acció planificada fins a lúltim detall que els portarà a una situació límit.
A Milions dampolles buides, Manuel de Pedrolo conjuga el suspens de la millor novel·la negra amb les intrigues de les lluites polítiques de lèpoca. El resultat és una obra que ens atrapa amb tot larsenal narratiu del gènere policíac, però que es teixeix amb les reflexions duns personatges que ho arrisquen tot per les seves idees. Però, també, és un retrat excel·lent dun moment històric de mobilització popular, així com dels anhels dels seus protagonistes. Tota una obra clàssica, censurada pel règim, dun dels grans escriptors de les nostres lletres que es va caracteritzar pel seu insubornable compromís. Perquè, com remarca Jaume Cabré al pròleg daquesta edició, «el país no va morir escanyat per la pastanaga que ens volia fer empassar lestat espanyol gràcies a la resistència tenaç i valenta duna colla de pedrolos».