El bar del vell Cedó, un establiment tronat de la Vall dÂ’Hebron dels anys cinquanta, és la cruïlla que fa trobar els quatre protagonistes de La terra prohibida, lÂ’obra polÃticament més compromesa i de més valor històric de Manuel de Pedrolo. Un retrat perfecte de la resistència catalanista, durant la guerra i la postguerra, en totes les seves intensitats, amb una cà rrega autobiogrà fica indiscutible. Segons Rafael Tasis, allà sÂ’hi concentraven les pà gines més importants de Pedrolo (per sobre del Darkness at Noon de Koestler). Una obra imprescindible escrita el 1957, enterrada per la censura durant vint anys, publicada per primera vegada el 1977, mort el dictador, i recuperada ara, passats quaranta anys més, que volen fer-li justÃcia.
A Les portes del passat, vivim la tornada de lÂ’exili de Jesús Maristany, militant anarquista i independentista durant la guerra, un Don Joan dÂ’estar per casa que descobreix que va deixar prenyada la Victòria just abans de ser derrotat i dÂ’haver fugit del paÃs; emprendrà una cerca per retrobar aquell amor edulcorat per la distà ncia i poder conèixer la seva filla. Coneixem a La paraula dels botxins la crua realitat de Mateu Estarell, cap de la patrulla de control que també va integrar Maristany durant la guerra, esdevingut amb el pas del temps un prestigiós comerciant de la ciutat sense que el règim li hagi posat cap entrebancÂ… fins ara. Amor i brutalitat conviuen en una Barcelona que tots dos senten com a terra estrangera.
A Les fronteres interiors, el corrector editorial i professor de francès Albert Cros, demòcrata i pacifista que va haver de fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, a La nit horitzontal, un dels escriptors amb més èxit del paÃs, de ploma compromesa i perillosa, està escrivint, sense haver-lo viscut mai, una novel·la sobre lÂ’exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histriònic amb qui no es pot parlar seriosament ni cinc minuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap dÂ’aquest nou moviment independentista que el règim pretén ofegar sense escrúpols?
Les portes del passat va ser escrita per Manuel de Pedrolo a Barcelona entre el 7 i el 31 de maig del 1957; La paraula dels botxins, per la seva banda, entre el 5 i el 29 de juny del 1957, també a Barcelona. Les fronteres interiors va ser escrita per Manuel de Pedrolo a Tà rrega entre el 9 i el 29 de juliol del 1957 i La nit horitzontal entre el 5 i el 31 d’agost del mateix any, també a Tà rrega.
Les primeres edicions de les obres Les portes del passat i La paraula dels botxins van publicar-se, respectivament, el novembre i el desembre del 1977; Les fronteres interiors i La nit horitzontal van publicar-se, respectivament, el novembre i el desembre del 1978, a lÂ’editorial Laia, amb dissenys de coberta dÂ’Enric Satué. Aquelles edicions són les que han servit de base dÂ’aquesta, per bé que aquà sÂ’han revisat alguns errors de les de Laia, sÂ’han unificat usos lingüÃstics de lÂ’autor al llarg de tota la tetralogia (com ara l’ús del ser i l’ésser com a infinitiu), sÂ’han esmenat barbarismes puntuals (com ara excepció feta, per a excepció) i sÂ’ha modificat lÂ’accentuació i algunes formes com el rere/darrere per adaptar-les a la normativa actual.
El volum conté:-Les portes del passat-La paraula dels botxins-Les fronteres interiors-La nit horitzontal