Quines notÃcies es tenen de la Confederació? Ben poques, i ningú no sap si són gaire de fiar. I de la Federació? Més poques encara. De tant en tant arriben informes, de vegades prou detallats i de tipus «monogrà fic», que parlen dels camps de dones prenyades, de lÂ’esclafament policÃac a què és sotmesa la població, de les seleccions femenines, de lÂ’organització del treball, dels grups de reproducció obligatòria, de les vocacions preventivesÂ… Però qui els envia, aquests informes? Uns grups de resistència? Sembla que ja no nÂ’hi ha; la societat totalità ria els ha destruït. I qui els rep? Això sà que ho sabem: els anomenats Països Associats, aquesta esprimatxada faixa de terra que la Federació i la Confederació permeten entre elles per tal dÂ’evitar contactes directes que podrien degenerar en conflictes armats. És en aquests Països Associats on aconsegueix dÂ’arribar Milta Lisen al cap de dos anys de córrer com una llebre, i dÂ’ell obtindrem més dades sobre una terrible realitat. Però qui va crear-la, aquesta realitat? Ens ho dirà algú que ha viscut i ha prosperat sota una falsa personalitat. I aleshores veurem que escriure és perillósÂ…