Novela corta, escrita y ambientada en la Barcelona de los años 60.
¿Hasta dónde llegarías por amor? Xavier es un pobre ingenuo que se enamora de Juna.
Juna una mujer fatal que obliga a Xavier a cometer un asesinato, como condición para poder estar juntos.
Aunque está catalogada como novela negra (debe de ser porque se comete un asesinato), realmente el autor se centra en la tormentosa relación entre Xavier y Juna y poco o nada llegamos a saber de la investigación.
En fin, una trama simple y un final más que previsible.
19 s Pere Ramon15 5

M'ha encantat. Un ritme molt bó fa que sigui llegit molt ràpidament7 s Ana7 17

Menos mal que es breve el libro: Pensé que en el "Mecanoscrit del Segon Origen" ya dejaba claro su obsesión con las tetas de su protagonista femenina, pero en "Joc brut" no hace más que reafirmar dicha obsesión.6 s martu?5 3

M’he llegit el llibre perquè era un lectura obligatòria del centre on estudio.

Al princicipi tenia ganes de llegir-la, però a mida que avançava l’història, perdia una mica de gracia ja que t’explica com va succeint tot. Em semblava un mica ximple, encara que hi tenia mica de interès per saber com era el final ja que havia vist que hi havia un plot twist.

Finalment, m’agradat.No m’esperava aquest final, tenia un munt de teories menys aquesta.

Una lectura ràpida ( en menys d’un dia l’he acabat ), i entretinguda. Malgrat que vull destacar un aspecte que mi se’m feia terrible: les descripcions sexualitzades del cos de la Juna.

Aquesta obra està situada als anys 60, i entenc que la forma de parlar sobre la dona, sigui d’aquella època. Però arriba un punt en que es fa molt pesat que parli tant al respecte. En aquells època es veia a les dones com un objecte o una “mujer florero”. I està bé que integri aquest punt de vista al personatge, per fer-ho més creïble.

En conclusió; per una part està justificat aquest llenguatge ( per l’època), però per l’altre, en la meva opinió abusa d’aquest recurs.This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review6 s Paqui9 1 follower

Em soprenen els comenteris que parlen del protagonista masculí com un “pobre home” quan es reflexa des de l’inici que es un personatge obsesiu i egoista, capaç de seguir a una dona que no coneix de res pel carrer, pujar a un autobús que no és el seu, agafar-la del braç i retenir-la fins que ella li parla, únicament perque l’ha vist a la parada del bus i s’ha obsesionat de forma malatissa amb el seu cos.

A partir d’aquí, seguint aquests interés sexual obsesiu fará el que calgui per portar-la al llit. De pobre home no té gaire aquest senyor que pensa en la noia des del minut 0 com en un objecte a poseir… Això es un comportament masclista de manual.

Que ella se’n aprofita? Evidentment! Pero ell és tan culpable com ella.

El reflex del torment psicológic m’ha agradat molt, m’ha recordat a les reflexions delirants de Rodión Románovich, de Crimen y castigo.

4/5 per mi. 20225 s Ona Salvat11

Aquesta novel·la és trepidant perquè no té temps de deixar de ser-ho, al ser molt breu. És un concepte atractiu que Pedrolo desenvolupa amb domini. Personalment sentir empatia per la veu narrativa m'ha costat molt tot i que és a través dels seus sentiments, pensaments i pulsions que coneixem la història... La considera una novel·leta ben feta i entretinguda, molt simple en el sentit de que hi ha un únic conflicte i la profunditat dels personatges no és molta.my-books2 s Mario41 7

[2,5]

Me ha gustado el contraste que hacen el monólogo interno, que nos detalla en todo momento lo que siente el protagonista (aunque a veces puede hacerse algo pesado) con los diálogos breves pero numerosos, que añaden acción y dinamismo.
No puedo contar nada sobre la historia, pues es mejor leerla sin saber mucho y, al ser tan corta (lo cual juega a su favor) haría demasiado spoiler.
Destacar también la transformación que sufre Xavier, el protagonista.
Me ha gustado, sin más.20162 s Emi721 16

Not for me.2 s Emmanuel70 27

No ha estat malament, la història va ser ben narrada.1 Ariadna19 1 followerRead

Bastant loco, no vull dir res més jajajjajaj1 Júlia Sanchez37 2

Ha estat una lectura fàcil que m’ha agradat, tot i ser una mica previsible. Es veia a venir que passaria alguna cosa (amb el títol tant del llibre com dels quatre capítols ja s’intueix) i tot i així al gir final hi ha hagut més sorpresa de la que em pensava que hi hauria.
Hi ha vocabulari i expressions de l’època, i tot plegat és una mica antiquat, però al llegir-se ràpid no m’ha desagradat.1 Carla88 8 Read

Tot i que enganxa, el llibre no m'ha agradat gaire.
El personatge principal m'ha caigut fatal, i li he trobat trets molt d'abusador. 1 Andreu11

?? Lectura àgil

?? Montanya russa d’emocions

?? Evolució psicològica del protagonista1 Maria Macià4 1 follower

Joc brut va ser publicada per primer cop l'any 1965 per La Cua de Palla. Aquesta mítica col·lecció de novel·la negra va ser fundada pel mateix Manuel de Pedrolo amb l'objectiu que els lectors catalans tinguessin accés a obres de literatura de gènere (en concret, de novel·la policíaca) en la seva llengua. Sense ser (ni pretendre-ho) una novel·la magistral, resulta efectiva pensant en aquesta literatura de consum. Es tracta d'un relat breu, condensat, ben travat, amb ritme, capaç de mantenir la intriga fins al final i articulat a partir de tòpics tan populars i eficaços com el de la femme fatale o el del crim perfecte.

Una de les innovacions més interessants que introdueix l'autor és el fet que la narració i la posterior investigació, paral·lela a la policial, vagin a càrrec del mateix assassí. Això ens permet conèixer de primera mà la percepció dels esdeveniments que té el protagonista, totalment distorsionada per la capacitat de manipulació de la Juna i per l'atracció sexual malaltissa que sent envers ella. Un altre aspecte positiu de Joc brut, pensant en el moment en què es va publicar, és l'ambientació: té valor que, en ple franquisme, un lector català pogués llegir una novel·la que no només estigués escrita en la seva llengua, sinó que la trama transcorregués en llocs que li resultaven familiars i que li era possible d'identificar fàcilment, com ara carrers i places de Barcelona.

Poca cosa més: una novel·la entretinguda que considero recomanable com a lectura obligatòria per als instituts.1 2 comments Paula76

Nose si ja el havia llegit i no l'havia acabat... pero em sonava molt. Un llibre curtet i molt fàcil de llegir, a vegades se m'han fet pesades les decripcions. Un home dispost a fer qualsevol cosa per la Juna, una femme-fatal en tota regla.1 Nyiguinyogui 20

Novel·la curta d'en Pedrolo que tracta de la perdició d'un home per culpa d'una obsessió anomenada Juna. Els dos personatges principals són en Xavier i la Juna. En Xavier és un noi fill d'un republicà mort en la guerra civil, sense gaires diners i amb una vida força grisa mentre que la Juna és una noia molt guapa i formosa envoltada d'un aire de misteri. Ja des de bon principi l'autor ens indica que els fets i les accions no són el que semblen; el mateix nom de l'obra sembla confirmar aquesta sensació: joc brut. 3 s Chryssula Kokossulis35 4

genial.1 Vicenç Estruch161 2

Molt bo, com sempre un Pedrolo increïble. Enigma fins el final. Res es el que sembla 1 Sarineeta36

Ho he llegit per la classe de catala, el llibre no está malament. És molt rapid de llegir, perque es molt curtet.1 Guillem Relatsdelbuscador62

'Però per dins hi havia alguna cosa que es marcia. Hi va seguir essent tot el matí, mentre el costum, la inèrcia, em feien trucar a portes estranyes i parlar a criatures anònimes que sense saber-ho, eren peons d'un joc grotesc al qual jo em prestava voluntàriament perquè alguna cosa o altra havia de fer, perquè havia de guanyar diners si volia continuar vivint...

Preguntes i respostes, somriures maquinals, un lent progrés de porta en porta, sense ni impaciència ja, sense disgust, sense res. La feina que cal fer, que fa algú altre mentre continuem dient-nos: hi ha d'haver una sortida. Però sense buscar-la, atents a aquesta mena de taca que es va escampant per dins i ho nega tot aprofitant l'absència del propietari que s'ha convertit en un mer espectador.

Però el seu somrís em desarmava. No podia enfadar-m'hi. Hom no pot enfadar-se amb una noia que us mira i us somriu com si els seus ulls haguessin arreplegat tot el sol de l'univers.'1 Raül509 24

En aquesta novela curta trobarem els ingredients típics del gènere negre: narrador en primera persona, femme fatale, proposició indecent... La mateixa estructura i ritme de la història, tots aquests ingredients, comuns, habituals, trillats, Pedrolo els treu un gran rendiment, d'una manera magistral.

El més impactant és la descripció de Pedrolo dels pensaments i sentiments del protagonista, de les seues emocions: de la passió i la luxúria que sent cap a Juna, que el fa anar de la bogeria del desig a la bogeria de la venjança.

Un clàssicrepte-català-2021 Rafel15

Tenia pendent de llegir Pedrolo i la veritat és que m'ha agradat, i força. La novel·la és ràpida, fàcil i àgil de llegir. La trama, que no és res de l'altre món (la típica relació entre amor i mort, més enganys), és prou entretinguda i enganxa. Cal tenir en compte que és una novel·la ambientada a Barcelona, escrita l'any 1965, amb tot el que això comporta a nivell social.

De ben segur que llegiré més llibres de Pedrolo. This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review Roberta Peres6 6

Es cierto la obsesión del autor por la anatomía femenina, es cierto también que no hay ninguna sorpresa (o alguna, depende del nivel de despiste que tiene el lector, vamos…) pero me pareció entretenida. Corta (hm.. suficiente para lo que es, digamos) y ideal para un día de ocio. Sam_43 3

pues totalmente sin más
Para ser un libro en valenciano si que es verdad que se lee rápido y es entretenido, pero la forma en que la trama está desarrollada me parece ridícula, ya que todo pasa demasiado rápido y parece de chiste.
Pero bueno, supongo que podría haber sido peor asiq no está tan mal Jaume Rosselló148

Al principi el vaig trobar lent i que no avançava, potser quan es va escriure va ser un gran llibre, avui en dia li falta ritme, de totes maneres es pot llegir amb forca Il·lusió, sobretot m’agradat el final ja que bo es recrea i deixa que tu hagis d’imaginar… un llibre recomanable. Blake Books22 1 follower

Madre mía que mal me caía la prota, aunque ese era su papel... pero bueno, entretenido a sido. Paula19 4

un poco mierda Miguel Angel4 1 follower

2,5
Trama predecible, pero por lo menos entretiene y es de mi estilo shhhh23

què. Gina5 1 follower

Autor del comentario:
=================================