La ben guanyada fama de Manuel de Pedrolo com a novel·lista potser ha fet oblidar que és també un excel·lent autor de contes i narracions breus. De fet, les seves primeres provatures en prosa sÂ’iniciaren en aquest gènere: aixÃ, «El premi literari i més coses», publicat lÂ’any 1953, recollia contes escrits entre 1938 i 1951. Durant els anys cinquanta alternà la seva febril activitat novel·lÃstica amb la de contista i va escriure els reculls «LÂ’interior és el final», «Domicili provisional», «El temps a les venes», «Un món per a tothom», «Cinc cordes», «Violació de lÃmits», «International setting», «Crèdits humans»…
Una de les constants de la narrativa pedroliana és la seva ambientació cosmopolita, com sÂ’endevina en el mateix tÃtol del present reculi: «escenari internacional». No és, però, un estratagema per defugir la realitat més immediata, sinó més aviat lÂ’intent dÂ’interessar-se per uns sentiments i unes passions, uns comportaments i unes situacions que, en el món dÂ’avui, sÂ’han fet més universals que mai.