Un nou tÃtol a afegir a la ja frondosa producció de Manuel de Pedrolo, és sempre un motiu dÂ’interès i de satisfacció per als lectors, cada vegada més nombrosos, que formen el seu públic. La novel·la dÂ’avui és, en molts sentits, extraordinà ria. Ho és per la matèria i també per lÂ’estil i lÂ’estructura. LÂ’autor ha confessat que es tracta dÂ’una altra de les seves exploracions o investigacions novel·lÃstiques en les quals les criatures per ell imaginades es transsubstancien en la seva pròpia natura dÂ’escriptor-creador. Ens trobem, potser, amb lÂ’obra més audaç, més nua de retòrica i de dramatisme tradicional, més innovadora entre tota la vasta producció del nostre autor. La seva lectura requereix, ens sembla, una especial voluntat dÂ’immersió en la matèria i en el procés narratius. Però estem segurs que, al capdavall, el lector haurà recollit seriosos motius de reflexió sobre un dels problemes que avui apassionen lÂ’home i, sobretot, la joventut.